Amb 85 anys a l’esquena, en Josep M. Salvat n’ha passat més de 30 vinculat al pantà de Riudecanyes. El seu ofici de pagès l’ha obligat a estar al servei de la terra resseca del Baix Camp en la que els avellaners claven les arrels. La zona n’és ben plena d’avellaners i de fet, l’aigua del pantà de Riudecanyes forma part, no només del paisatge, sinó de la vida habitual d’aquest home i d’aquesta gent que nodreix els seus camps amb l’aigua del pantà. D’aquests més de 30 anys vinculat a l’Associació de Regants, en Josep M. Salvat n’ha estat el president ben bé la meitat. Està clar que 15 anys donen per molt.
En el context actual de sequera persistent, promoguda i provocada per l’imminent canvi climàtic, els pagesos, la gent que necessita desesperadament l’aigua perquè els seus conreus subsisteixin i donin fruit. En Josep M. Salvat recorda èpoques anteriors, també de sequera, en les que els pagesos ho passaven francament malament. “Patir sequera vol dir passar-les magres, tant les plantes, els avellaners sobretot, com la terra, com nosaltres els pagesos, que hem vist com les collites s’assecaven sense poder-hi fer res”.
Tractant-se, però, d’una comunitat de regants, en moments de sequera l’aigua es reparteix de la millor manera possible. Recorda en Josep M. Salvat: “Els regants tenen accions del pantà. Generalment, si cal i no hi ha altre remei, l’aigua s’utilitza, sobretot, per salvar la collita de l’avellana. En moments bons es rega 12 setmanes amb el reg doblat però ara ho faran només durant 8 o 9 setmanes amb l’aigua senzilla, i això d’acord amb el nombre de títols del pantà que cadascú té”.
La convivència amb el pantà crea no només una comunitat de persones afins a la mateixa activitat pagesos i la mateixa causa de conservació i explotació de la terra, sinó també una idiosincràsia particular que condueix a uns costums arrelats des de fa més d’un segle, com el dels títols del pantà, que donen dret a gaudir de l’aigua. “A cada títol li corresponen 2 hores setmanals d’aigua i pels regs senzills, 1 hora cada setmana. Això quan l’aigua del pantà és abundant. Si l’aigua minva, aleshores el repartiment s’ha de fer, a més, amb molta cura i vigilant molt bé que el pantà no s’assequi massa, perquè al pantà, com a qualsevol cosa viva, se l’ha de cuidar”.
Els temps de sequera, igual com els temps de pluja abundosa, són cíclics, com les mateixes estacions que els provoquen. “Al llarg dels anys hem viscut altres situacions com la d’ara i fins i tot més crítiques. Potser caldria trobar una manera d’abastir el pantà”.
Riudecanyes, com tots els pantans i embassaments, depèn de l’aigua de la pluja i els que estan més al nord del país, també es nodreixen de l’aigua del desglaç que llisca rius avall i que alimenta els aqüífers. “Em preguntes si hi ha alguna altra manera d’abastir el pantà? Posant ciris a la Misericòrdia”, bromesa. “Reus no té problemes d’ençà que hi arriba l’aigua de l’ebre, però quan es va fer el mini-transvassament, amb els pagesos no s’hi va pensar”. I reflexiona: “Avui, en cas d’emergència, no sé si no es podria solucionar d’alguna manera injectant aigua de l’Ebre al cana del pantà. Suposo que si no ho fan deu ser perquè no es pot i jo sóc un somiatruites, però si això fos possible, amb un parell d’hores recuperaríem el pantà. Amb un parell d’hores, tot aclarit”.
De solucions enginyoses se n’han buscat al llarg dels anys, de vegades amb iniciatives que no tenen èxit. ”Fa anys es va fer una aventura una mica atrevida per nodrir el pantà. Es va provar de desviar aigua d’un barranc de Prades, pensant que es podrien aprofitar 300 o 400.000 m3 a l’any. En aquell moment aquest projecte va valdre més de 20 milions de pessetes i l’obra ja estava feta, els regants que utilitzaven aquesta aigua es van sublevar i tot el projecte es va haver de fer enrere i va quedar en no-res. I a més, es van perdre els més de 20.000, que són molts diners”.
En aquest moment hi ha emesos 10.000 títols del pantà, que els pagesos han anat heretant i venent i comprant per tenir un cert dret sobre la distribució de l’aigua.
Als seus 85 anys, en Josep M. Salvat s’ho mira tot des d’un tros lluny. Acabada la seva responsabilitat en la gestió, viu la seva vida tranquil, sense perdre el costum d’anar cada dia una estoneta al tros. I contempla les aigües calmades del pantà mentre recorda episodis antics de la seva vida.