El pantà de Riudecanyes es va construir, promogut i pagat en gran part per la gent del territori, a l’empara d’una concessió de 1904 entre els anys 1905 i 1917, entrant en servei en 1918 amb els canals i séquies. La seva conca és d’aproximadament 30 Km² i la capacitat inicial era de 3,4 Hm³.

Al cap de poc temps d’entrar en servei es va veure que la conca era petita i es van començar a buscar alternatives. Així en 1927 es va veure que es podia transvasar aigua des del riu Siurana. El projecte contemplava dos assuts i uns 11 km de canal i va servir per a l’atorgament d’una primera concessió del riu Siurana de 1930. Amb el replanteig de l’obra es va veure que traslladant la captació uns 7 km riu avall s’estalviava construir un assut i uns 2 km de canal. Amb el nou projecte es va obtenir una ampliació de la concessió a 4 m³/s. En la concessió s’establia una reserva de 200 l/s per a usuaris preexistents a reserva que la Confederació fes inventari d’aquests, aquests usuaris, amb la nova llei d’aigües de 1985 tenien dos o tres anys per inscriure’s, per tant ha deixat d’existir tal reserva no havent-se rebut en la Comunitat de Regants cap comunicació amb cabals a deixar circular pel riu per aquest concepte. Finalment la concessió va ser inscrita a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre l’any 2005 en virtut de la sentència núm. 700/2001 de 19 de setembre de 2001 del TSJA.

Les obres van començar en 1935 i van finalitzar en 1948, entrant en funcionament el maig de 1949. Amb aquesta obra es va agregar a l’embassament de Riudecanyes una conca d’aproximadament 90 Km² passant de 30 a 120 Km². De seguida es va veure que l’embassament de Riudecanyes era petit per a tanta conca i el 25 d’abril de 1950 es sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental l’estudi per a la construcció d’un pantà al riu Siurana. El 1956 ja s’havia redactat un projecte per construir un embassament en el riu Siurana. Per a la construcció de l’obra es va signar un conveni amb l’Estat d’acord amb la llei de 1911 en el qual la Comunitat aportava un 30% durant l’obra, un altre 30% en vint anys una vegada finalitzada l’obra i l’Estat subvencionava el 40%, tal com queda reflectit en la liquidació definitiva de l’obra. L’obra es va adjudicar el 1961, es va paralitzar i va rescindir la contracta, a l’empara del Decret de 22 de maig de 1963 i per OM de 24 de gener de 1964. Es va redactar un projecte modificat i un reformat del modificat, reprenent-se les obres el 1967. Al 1968 l’Estat va comunicar que els 50 milions de pessetes que havia d’aportar durant l’execució de l’obra no els podia aportar i si no era la Comunitat qui els avançava es paralitzaven les obres un mínim de tres o quatre anys. La Comunitat de Regants, amb el beneplàcit de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental que és qui portava l’obra, en estar la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes enclavada a la seva àrea de competència, va establir un conveni amb l’Ajuntament de Reus mitjançant el qual l’ajuntament aportava a la Comunitat 27 milions de pessetes, que juntament amb un préstec que va demanar la Comunitat, va servir per fer front a aquesta eventualitat i no es paralitzés l’obra. Així mateix, amb el beneplàcit de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, diferents ajuntaments del Baix Camp van aportar diners a la Comunitat de Regants per a continuar l’obra. L’obra va finalitzar l’any 1971 i entrant en servei l’any següent. L’embassament de Siurana té una conca aproximada de 60 Km² i està situat uns 3 km aigües amunt d’on es troba l’assut de derivació cap a Riudecanyes. Cal destacar que cap dels pobles que es podien beneficiar de l’embassament va voler participar en el mateix i algun fins i tot es va oposar al mateix, segons consta en l’expedient. Amb la construcció del pantà de Siurana s’amplia la zona de reg en 2.500 Ha amb un reg de suport de 1.500 m³/Ha/any, quan les necessitats dels cultius són de 3.000 m³/Ha/any o més segons els diferents estudis publicats. Sense aquesta infraestructura es tornarien de secà.

Des de la construcció de l’embassament, durant els estius es feien soltes puntuals durant unes 24 h cada dues o tres setmanes de 200 l/s perquè els pobles aigües a baix més propers a l’assut tinguessin aigua per al proveïment de les seves poblacions (Poboleda, Gratallops i Torroja de Priorat).

A la fi del segle passat es va constituir la Mancomunitat TOPOGRAPO que a part dels tres pobles esmentats també forma part Porrera, un poble que si bé és conca del Siurana no es veu afectat per l’embassament. Aquesta mancomunitat va sol·licitar a la CHE una concessió a la qual la Comunitat de Regants, com a únic beneficiari de l’embassament reconegut per la mateixa CHE, es va oposar.

Arran d’això en 2001 es va signar un protocol entre la Comunitat de Regants i la Mancomunitat TOPOGRAPO pel qual s’establia una dotació anual de 200.000 m³ des de l’embassament per al proveïment de les quatre poblacions (1.183 Habitants segons IDESCAT ara com ara) amb una dotació de 95.000 m³ (el que representen 220 l/hab./dia) i per a reg de 105.000 m³ (70 Ha en les mateixes condicions que les de la Comunitat, és a dir 1.500 m³/Ha/any).

Posteriorment es va acordar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) un cabal ecològic o de manteniment del riu de 20 l/s durant tot l’any, des de l’assut de derivació del transvasament cap a Riudecanyes.

Amb aquest protocol, l’ACA va construir una canonada per al proveïment dels pobles amb diferents hidrants per al reg de la superfície acordada, obra realitzada sense concessió inscrita sinó basada en un protocol entre parts i que va entrar en servei l’any 2003.

La mateixa ACA va fer una o dues depuradores a aquests pobles per potabilitzar l’aigua, però, sembla ser, i sempre segons versió de l’ACA, que ni els pobles ni la mancomunitat es volen fer càrrec de la canonada ni de les depuradores, arribant en algun moment fins i tot a establir-se la possibilitat per part de l’ACA d’abandonar aquestes obres i tornar a l’estadi previ al protocol.

En aquest sentit, ja de bon començament, es detecta un problema de manganès en l’aigua subministrada des de l’embassament atès que es recull d’una cota molt baixa (segons tècnics consultats per la Comunitat de Regants, amb un precipitador i un filtratge és suficient per a reduir-lo) i fins a l’any 2016 l’ACA no havia fet res sobre aquest tema excepte augmentar la dotació dels 200.000 m³ fins a gairebé 350.000 en 2017, per recarregar els aqüífers dels quals es proveeixen aquestes poblacions.

A tota aquesta problemàtica s’afegeixen diferents grups ecologistes que demanen a l’ACA que es clausuri el transvasament i que l’embassament sigui per a la conca del riu Siurana, obviant qui ho va promoure i pagar, i fins i tot acusant la Comunitat de Regants de vendre la seva aigua a la indústria química i a Port Aventura.

El riu Siurana pertany a la Conca de l’Ebre. A mitjans dels anys vuitanta des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre es va cedir la presidència de la Comissió de Desembassaments que es denominava del Sistema Siurana Riudecanyes  a la llavors Junta d’Aigües, avui ACA, amb la condició que es convoqués a aquesta Confederació com a organisme regulador de la conca. Això va ser així fins a mitjans o finals de la dècada 2000-2010 que l’ACA treu un decret de creació de Comissions de Desembassaments on es crea la Comissió de Desembassaments de Riudecanyes, Decret 86/2009, de 2 de juny, modificat per Decret 153/2012, de 20 de novembre, de modificació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats per Decret 86/2009, de 2 de juny, en el seu article 15.1.d, diu textualment: “La Comissió de desembassament del Riudecanyes que exerceix les Seves Funcions aigües avall del pantà de Riudecanyes” i es deixa de convocar a la CHE.

El més greu del cas és que en aquesta comissió es debat l’aigua que es pugui transvasar si bé no estaria dins de la seva competència atès que l’embassament és aigües a dalt de Riudecanyes i en conca de l’Ebre, fet manifestat en diferents reunions pel representant dels regants a l’esmentada comissió. És més, en elles és on s’estableix el volum a transvasar des de Siurana tal com demostra la Resolució del Director de l’ACA de 24 de maig de 2018 relatiu a aquest semestre.

Els membres de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, com a membres de la Junta d’Explotació núm. 11 de la CHE van demanar en la reunió del mes d’octubre de 2017 que s’establís una comissió de desembassament de Siurana dins de la mateixa CHE i es va aprovar, en aquella reunió, sol·licitar a l’ACA que quan hi hagués comissió de Riudecanyes es convoqués a la CHE. En l’última comissió celebrada el passat 25 d’abril no es va convocar a la CHE.

És obvi que estem parlant d’un riu mediterrani, amb èpoques d’estiatge, i que segons dades de la mateixa ACA, en els tres últims anys, el màxim cabal que s’ha pogut embassar ha estat el 45% de les entrades. Un volum que després es reparteix entre tots els usuaris, els del Priorat, el cabal de manteniment del riu, donat que es manté invariable entri o no entri aigua, i els de Riudecanyes.

En virtut de l’acord de construcció basat en la llei de 1911, una vegada finalitzada l’obra, aquesta havia de passar a formar part de la Comunitat de Regants, tal com va passar amb el Canal de Transvasament, la Presa de Riudecanyes i tota la xarxa de canals i séquies que subministren l’aigua de la Comunitat. Aquest punt, malgrat haver-ho sol·licitat al ministeri se’ns va negar i amb sentència del Suprem es va establir que el Ministeri no estava obligat a cedir-ho atès que no era d’ús exclusiu per a reg, ja que, com he comentat abans hi ha un conveni amb l’Ajuntament de Reus, tot i que aquest s’alimenta des de Riudecanyes i no des de Siurana.

Respecte a les últimes notícies sobre aigua de reg destinada a abastament o a petites indústries, cal remarcar dos fets de gran transcendència, els ajuntaments va aportar diners en un moment que l’Estat no en tenia per a poder continuar l’obra i segon que del pressupost de la Comunitat de Regants el casi 34% el paguen els ajuntaments i el 75% aproximadament del Cànon de Regulació de Siurana també (cal tenir en compte que aquest és el més car de Catalunya), això vol dir que en cas que els ajuntaments, que en tenen dret legítim, no poguessin utilitzar aigua dels embassaments, el cost de l’aigua de reg augmentaria entre un 50 i un 60%, import totalment inassumible pels regants. Per altra banda, d’acord amb l’article 343, sobre cessió de drets d’aigua, punt 5, del Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic que desenvolupa els títols preliminar, I, IV, V, VI, VII i VIII del text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, diu textualment: “Els acords entre usuaris d’una mateixa comunitat constituïda conformement a l’article 81 del text refós de la Llei d’Aigües, celebrats per a la utilització de l’aigua assignada a cadascun d’ells com a membres de la comunitat concessionària, es consideren com a actes interns, si a això no s’oposessin les ordenances i estatuts de la mateixa comunitat, i no estan subjectes a l’establert en aquesta secció”.

Pel que fa a les indústries que s’abasteixen de la Comunitat de Regants, Indústria Alimentaria Crusvi, SL i SECOMSA, cal dir que els Estatuts de la Comunitat de Regants aprovades per OM de 18 d’octubre de 1960, en el seu article 27, especifica que es pot destinar aigua per a usos industrials fins a la corresponent a 65 jornals de terra del país (24,71 Ha). A més aquests usos estan declarats a l’ACA i aquesta en cobra el corresponent cànon de l’aigua per a usos industrials. Cal remarcar que SECOMSA només fa us de la seva aigua durant la temporada d’estiu i Indústria Alimentaria Crusvi, SL és una industria agroalimentària que no té cap altra font de subministrament alternativa.

Finalment cal recordar que tot plegat forma part del Pla d’Aprofitament del Sistema Hidràulic Siurana Riudecanyes aprovat per l’Estat i del que en formen part les següents obres:

• Pantà de Riudecanyes
• Canal de Principal, avui anomenat Canal Vell.
• Canal de Transvasament Siurana-Riudecanyes.
• Pantà de Siurana.
• Canal Nou i Xarxa secundària de séquies
• Recreixement de la Presa de Riudecanyes.