Us recomanem que llegiu aquest article publicat per Carles Gabernet, d’Infraestructures.cat, i Maite Sisquella, de l’Oficina del Regant, a la web de RuralCat sobre les comunitats de regants.
L’origen de les comunitats de regants es remunta a les èpoques en que els romans i àrabs varen ocupar i colonitzar la península Ibèrica. Inicialment, l’ordenació dels aprofitaments col·lectius de les aigües estava basada en un dret consuetudinari oral que s’anava transmeten de generació en generació i configurava un cos normatiu bàsic i essencial per facilitar la convivència pacífica en l’ús de l’aigua. Més endavant, es va anar evolucionant en vers la forma escrita i cap a la regulació de les estructures i competències de les institucions d’una manera més racionalitzada i formal a través de les ordenances que regulaven de manera bàsica la distribució i ordenació de l’aigua. Aparegueren les primeres entitats pròpiament dites com els Sindicats i les Germandats de regants. Aquestes entitats no deixen de ser un mecanisme d’adopció d’acords de manera legítima i col·lectiva que vinculen els regants, amb mecanismes punitius, en cas d’incompliment.
Amb el pas del temps, aquesta evolució cap a estructures més organitzades, fortes i regulades, també es produeix pel que fa a les potestats en l’ús de l’aigua on evolucionem d’una concepció de l’aigua com un bé privatiu a una concepció cada cop més pública i regulada sota la consideració de bé de domini públic adscrit a l’Administració competent.
Les comunitats exerceixen una administració autònoma i comuna d’aigües públiques per a reg a partir d’una concessió administrativa. La concessió implica disposar d’un cabal per una superfície concreta, doncs l’aigua està adscrita a la terra (art. 61 TRLA-Text Refós de la Llei d’Aigües).
Val a dir que la concessió d’aigua que s’atorga a la Comunitat és destinada a les finques regables, no als propietaris d’aquestes finques. En aquest sentit, quan un propietari ven la seva finca, traspassa també el dret de reg que correspon a la terra (no és pròpiament un dret real, però és un dret proper i vinculat a la terra, en llatí anomenat “propter rem”).
A nivell jurídic, les comunitats són considerades corporacions de dret públic (art. 82 TRLA), amb personalitat jurídica pròpia, diferent de la dels regants i amb un principi rector d’imparcialitat respecte d’aquests, necessària per una bona gestió.
Estan adscrites a l’Òrgan de Conca que els correspon territorialment com són, a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), pel que fa a les conques internes de Catalunya i a la conca de l’Ebre, respectivament. L’òrgan de conca aprova les seves ordenances i reglaments i resol també la seva constitució i els recursos que s’interposen contra els acords adoptats per les comunitats o els seus òrgans.
Per a l’ús col·lectiu de l’aigua, hi ha l’obligació legal de constituir-se com a Comunitat (art. 81 TRLA). Aquesta constitució pot ser de tipus ordinari, cas en què s’anomenen comunitats ordinàries o de base, i general, anomenades Comunitats Generals, supòsit en el qual són entitats de segon grau i estan integrades per Col·lectivitats, que venen a ser comunitats ordinàries o de base. En aquest segon nivell institucional, podem trobar també les juntes centrals d’usuaris que poden integrar partícips amb personalitat física i jurídica. Val a dir que les comunitats de regants són el mateix que les comunitats d’usuaris, amb la característica de que el seu ús majoritari és el regadiu.
Quan hi ha pocs usuaris es poden constituir comunitats directament a través de la signatura d’un conveni entre ells (art. 203 RDPH).
Les comunitats són òrgans amb autonomia interna per a la seva gestió, la qual es regula a través de les seves ordenances i reglaments (art. 82 TRLA), que són obligatòries. Són també entitats sense ànim de lucre que es limiten a repartir i repercutir els costos del seu funcionament als regants que les integren.
Amb caràcter general, les finalitats bàsiques de les comunitats són distribuir i administrar les aigües concedides en base a les ordenances i reglaments i a la normativa sectorial vigent que els hi és d’aplicació. Aquesta finalitat bàsica configura un règim autònom d’autogestió per distribuir l’aigua de reg de manera eficient, sota els criteris rectors d’ordre, rigor, eficàcia, equitat i estalvi.
Amb caràcter més concret i tècnic, les finalitats de les comunitats giren al voltant de fer una gestió de l’aigua concedida centrada en l’eficiència com a concepte. Tanmateix, cal considerar aspectes necessaris com el seu finançament, l’execució d’obres, la gestió i explotació d’aquestes obres (hidràuliques) i la necessària coordinació amb l’administració per dur endavant aquests aspectes amb eficàcia.
En l’àmbit jurídic i administratiu, les comunitats han de procurar mantenir una a gestió rigorosa i formal, per tal que els acords, actes i resolucions dels seus òrgans siguin vinculants pels regants i sigui possible fer-los complir de manera voluntària, a través dels mateixos regants, o mitjançant l’execució subsidiària de la pròpia comunitat. En aquest sentit tenen especial transcendència els acords en matèria de gestió econòmica, comptable, fiscal i de recaptació, però també els acords d’aprovació de projectes, que emparen la capacitat de les comunitats d’efectuar expropiacions com entitats beneficiàries (art. 73 TRLA), incloent la possibilitat d’imposició de servituds. Finalment, cal considerar la seva funció de policia d’aigües en l’àmbit territorial del seu aprofitament.
Les comunitats de regants tenen una estructura semblant a un estat de dret, amb un esquema clar de divisió de poders, el que els hi permet gaudir d’una base organitzativa per garantir un funcionament autònom i independent en front dels regants. La teoria política de la divisió de poders neix a la Revolució francesa i forma part de l’esquema d’equilibri de poders de molts estats arreu del món. En aquest sentit, remarcar que a les comunitats de regants no es dona un equilibri ajustat entre els tres poders que representen els seus tres òrgans principals, sinó que hi ha una certa preeminència de l’Assemblea o Junta general (poder legislatiu) i de la Junta de govern (poder executiu) respecte del Jurat de regs (poder judicial).
La Junta general o Assemblea és l’òrgan on resideix el poder de la Comunitat i està integrat per tots els regants. Té les facultats residuals que no li han estat atribuïdes als altres òrgans i gaudeix de les funcions legislatives i de competències sobre diferents matèries de la Comunitat. Els seus acord són executius i vinculen a tots els regants.
La Junta de govern és l’òrgan executiu de la Comunitat, el que porta el dia a dia de la seva gestió. Els membres que la integren són elegits per la Junta general o Assemblea. En comunitats generals, o algunes de base molt grans, pot haver-hi comissions delegades de la Junta de Govern a les quals se’ls hi cedeix competències sobre assumptes concrets, per facilitar-ne la seva gestió. La Junta de govern té preferentment funcions executives i els seus acords són executius i vinculants per als regants, els quals es poden recórrer en alçada davant de l’òrgan de conca. A grans trets podem reconèixer dos àmbits competencials fonamentals per aquestes juntes: fer complir les ordenances i reglaments, i els acords propis i de l’Assemblea o Junta general. Remarcar que la Junta de Govern és qui proposa la convocatòria de Junta general o Assemblea, amb la seva proposta d’ordre del dia, i també vigila, gestiona, desenvolupa i defensa els interessos de la Comunitat.
Finalment, trobem el Jurat de reg, que representa les funcions de caire judicial a la Comunitat i és qui coneix de les qüestions entre els regants i entre aquests i la Comunitat. Té un funcionament molt formal per tal de garantir els drets de totes les parts en conflicte. Es tracta d’un sistema per donar solució ràpida als conflictes i evitar així la seva entrada a la via judicial. Els seus acords són executius; no es poden recórrer més enllà d’un recurs potestatiu de reposició i del seu compliment se’n farà càrrec la Junta de govern.
Link de l’article: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/noticia/-/journal_content/2002/20181/9279168